Historieta valencià:
Va eixir un bon dia d'estiu, a la nostra casa de camp.Que no quedava molt lluny ni de la carretera ni de la muntanya embruixada.Però això ja és una altra història. Vos la conte??? D'acord.
Va començar aqueix dia de Nadal quan tot estava nevat, vaig baixar a la cuina i la meva tia, estava parlant amb una dona que pareixia nerviosa i amb por :
- No et preocupes, Marieta, ja ha passat tot -va dir tia Sofia.
Tia Sofia em va contar aquella situació: La dona del mas de Barrabàs, havia sigut atacada per un ninot de neu. No havia sigut l'única afectada ja que a tot el poble s'havien donat casos semblats aquest últim mes.
Jo ja li a tia Sofia veia aquells ullets brillants dels vells temps. Açò tornava a ser interessant. Ja podria acompanyar-la de nou.
Vam anar al mas de Barrabás a investigar-ho tot. Vam veure unes petjades clavades a la neu i pareixien de botes grans, anaven en varies direccions i no eren de ningú de la família. Vam suposar que eren de tres homes d'estatura normal. Aleshores no sabiem encara perquè atacaven a la gent però no tardàrem a descobrir-ho.Però esperarem ala nit tia Sofia tenia el presentiment que tornarien. I no s'equivocà, ara, que la faena bruta la vaig fer jo. Quan els homes va arribar em va tocar a mi córrer cames ajudeu-me per a alcançar-los, els vaig agarrar, posant-se una disfressa de ninots de neu, vam cidrar a la policia que van acudir de seguida. Van resultar ser tres delinqüents que s'havien escapat de la pressó fa un mes.
A tia Sofia li oferiren un contracte d'investigadora i el va refusar.
Fi
No hay comentarios:
Publicar un comentario